Avec nos Saints/Amb els nostres Sants...

Publié par X'tian

Tout au long de l'année, nous vous proposons ici une rencontre avec les Saints de nos villages de Cerdagne et au-delà...

Tot al llarg de l'any, us proposem aquí una trobada amb els Sants dels nostres pobles de Cerdanya i més enllà...

12 mai/12 de maig

Saint Pancrace/Sant Pancraç (4ème siècle/Segle IV)

Avec nos Saints/Amb els nostres Sants...

6 mars/6 de març

Sant Oleguer (11ème siècle/Segle XI)

12 février/12 de febrer

Sainte Eulalie/Santa Eulàlia (+304)

Copatronne de Barcelone/Copatrona de Barcelona
Copatronne Cathédrale Elne (Cathédrale Sainte-Eulalie et-Sainte-Julie)/Copatrona de la Catedral d’Elna (Catedral Santa Eulàlia i Júlia)

Citée par saint Augustin, nous n'avons d'elle qu'un hymne de l'écrivain Prudence qui chante son supplice en des termes légendaires. Elle eut pour compagne de martyre, sainte Julie de Mérida. Elle avait treize ans quand elle fut condamnée à mourir brûlée sur un bûcher.
Pour ce qui est de l'Eulalie de Barcelone, rien ne nous incite à la différencier de l’Eulalie de Mérida.

La Cantilène de sainte Eulalie raconte comment, au cours de la persécution des chrétiens ordonnée dans tout l'empire romain par Dioclétien, une jeune fille de treize ans appartenant à une riche famille de Mérida refusa de renier sa foi. C'était aller au-devant du martyre qu'Eulalie subit avec un courage exemplaire. Au moment où Eulalie expira, on vit une colombe blanche sortir de sa bouche et s'élever vers le ciel. C'est par cette image, suivie d'une prière, que s'achève le texte de la Cantilène.

S’il y a une chose qui distinguait l’adolescente, c’est qu’elle était de nature solidaire. À toute heure, les pauvres frappaient à la porte de sa maison et disaient qu’ils ne revenaient jamais sans recevoir l’aumône. Au total, cette telle générosité a agacé les parents de la jeune fille. À plus d’une occasion ils ont été obligés d’élever la voix pour calmer ses ardeurs charitables. Ainsi, un jour où la future sainte portait son tablier remplis de pain pour les donner à une pauvre femme, le père, se doutant de son geste, l’arrêta et lui demanda d’un air impérieux ce qu’elle portait. La jeune fille, effrayée, lui dit que ce n’était que des fleurs. Le père, surpris, vit que c’était le cas. Miracle ! Et des miracles, sainte Eulalie en a fait quelques-uns, tout en n’ayant vécu que treize années !

Citada per Sant Agustí, tenim d'ella només un himne de l'escriptor Prudènci que canta el seu turment en termes llegendaris. La seva companya del martiri va ser Santa Júlia de Mèrida. Tenia tretze anys quan va ser condemnada a morir cremada a la foguera.
Pel que fa a l'Eulàlia de Barcelona, no hi ha res que ens permeti de diferenciar-la de l'Eulàlia de Mèrida.

La Cantilena de Santa Eulàlia explica com, durant la persecució dels cristians ordenada a tot l'Imperi Romà per Dioclecià, una nena de tretze anys pertanyent a una família benestant de Mèrida es va negar a renunciar a la seva fe. Va ser per avançar-se al martiri que va patir Eulàlia amb un coratge exemplar.  En el moment en què Eulàlia va traspassar, es va veure un colom blanc que sortia de la seva boca i s'aixecava cap al cel. És amb aquesta imatge, seguida d'una oració, que acaba el text de la Cantilena.

Si una cosa distingia l’adolescent és que era de tarannà solidari. A totes hores els pobres trucaven a la porta de casa i conten que mai no se’n tornaven sense rebre almoina. Total, que tanta generositat va molestar els pares de la jove, que en més d’una ocasió es van veure obligats a haver d’aixecar-li la veu per mirar de deixar les coses clares. Així, un dia que l’aspirant a santa portava la falda del vestit plena de pa per donar a una pobra, el pare, ensumant-se la gesta, va aturar-la i amb aire imperiós li preguntà què portava al damunt. La donzella, esporuguida, li digué que hi duia flors. El pare, sorprès, contemplà que així era. Miracle! I és que, de miracles, santa Eulàlia en va fer uns quants, i això que només va viure tretze anys!

Pour être informé des derniers articles, inscrivez vous :